UN CATALÀ A NOVA YORK

Fa dotze hores  he deixat el mar mediterrani,

i ara trepitjo una ciutat que no dorm mai.

Porto a la maleta una mica de fuet.

Escolto l'última cançó dels Figa Flawas

Aquí els carrers són quadrats i tallen el vent,

la gent camina de pressa, mirant endavant.

I jo busco l'aire salat del Castell d'Olèrdola,

mentre em pregunto què dimonis hi faig aquí.

Castellers de ciment.

Tinc un tros de Penedès a dins.

I sóc un català sota el cel de Nova York,

buscant la llum al mig del bullici i el soroll.

Entre gratacels de vidre que s'enfilen fins al cel,

guardo el gust de l'oli d'oliva i de la mel.

Camino per Manhattan amb ànima de pagès,

i m'enamoro i tinc molta por alhora.

Avui plou sobre el pont de Brooklyn com plou a Gelida,

amb aquella mandra de diumenge a la tarda.

Un veí m'ha mirat estrany amb la meva barretina,

mentre jo intentava explicar què dimonis és una sardana.

I és bonic i fa mal veure el món tan gran,

saber que ets només una mota de pols al mapa.

Però aixeco la copa de vi i em sento a casa,

brindant amb un record que el temps no esborra.

Castellers de ciment.

Tinc un tros de penedès a dins.

I sóc un català sota el cel de Nova York,

buscant la llum al mig del bullici i el soroll.

Entre gratacels de vidre que s'enfilen fins al cel,

guardo el gust de l'oli d'oliva i de la mel.

Camino per Manhattan amb ànima de pagès,

I m'enamoro i tinc molta por alhora.

I si demà m'he de perdre en aquesta marea,

recordaré d'on vinc per saber on vaig.

La distància és un mar a travessar...

Un català a Nova York...

I la terra... ben endins.

Un català a Nova York...

I la terra... ben endins