LISBOA

Sota l’estrella de Nadal

s’adorm la ciutat ,

una veu adolorida

em recorda on som.

Puja lent el tramvia 

damunt del vell asfalt,

i per cada carrer estret

vull fer-te un petó.

Fa olor de crema i de sal,

de visitants que han marxat,

el tuc-tuc ens va passejant

per carrers empedrats.

Lisboa, Lisboa,

que difícil oblidar-te,

amb les llums enceses

i la lluna sobre el mar.

Lisboa, Lisboa,

si algun dia tornem a tu,

que trobem l'abraçada

que mai podrem oblidar.

A la plaça del Comerç

el temps s’ha aturat,

preparant  la gran nit,

amb cançons sonant.

Una copa, una mirada,

arbres plens de Nadal,

i el cel ple de colors

que no es deixa oblidar.

Un nou any, focs artificials,

fado, llum i llibertat,

encara que no sigui casa,

sempre hi voldrem tornar.

Lisboa, Lisboa,

que difícil oblidar-te,

amb les llums enceses

i la lluna sobre el mar.

Lisboa, Lisboa,

si algun dia tornem a tu,

que trobem l'abraçada

que mai podrem oblidar.

Quan el dia s’acaba

i la nit ens diu adéu,

farem un últim tomb

pel  barri més bohemi.

Hi ha ciutats que oblides,

però tu et quedes a dins,

com un fado a la distància,

com l’últim raig de sol.

Lisboa, Lisboa.

Lisboa, Lisboa,

no et volem oblidar,

volem perdre’ns pels carrers,

volem tornar-nos a trobar.

Lisboa, Lisboa,

quan et tornem a veure,

que els tramvies ens despertin

i que tot torni a començar.

Lisboa acollidora,

Lisboa davant del mar,

hi ha llocs que només visites

i d’altres que et fan tornar.