HISTÒRIA MUSICAL

CONCEPTE NENE 1965

Jo (Juan Antonio Ruiz Alonso, Joan pels amics) sóc compositor. Ni em considero músic ni cantant, però sí una persona creativa que s'imagina les seves composicions tocades pels millors músics i cantants. El meu és un camí d'experimentació on el primer disc Aperitif està fet amb Samples i un treball de post-producció propi. El disc One és un disc auto-produït, són cançons cantades amb la meva pròpia veu i amb una producció molt casolana feta per mi mateix, menys la cançó Marina que va està produïda amb la inestimable ajuda del gran músic i productor Cisco Barrero. Els discos Petons i els propers que sortiran al mercat en els propers dies Inner Self i Xarxes són discos composats i arrenjats per mi (lletra i música) i la post-producció final està feta amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, on no m'importa que apareguin altres veus, ja que com deia al principi sempre m'he imaginat les meves composicions cantades per grans artistes, de vegades faig excepcions, i les canto jo mateix, com en la cançó "80 years young" (una cançó molt especial dedicada al meu pare) o com, per exemple, en la versió anglesa d'Amor Virtual, entre d'altres.

També m'agradaria comentar que els idiomes que utilitzo per composar són el català, el castellà i l'anglès i que m'agrada enfocar-me en diferents estils musicals: pop, pop-rock, rock, reggae, country, música alternativa, balada, ranxera... 

ELS INICIS

Des de ben petit he sigut un enamorat de la música, escoltant discos en vinil. El meu primer contacte amb la guitarra va ser a l'edat dels 12 anys quan amb els meus amics Javi i Lluís anàvem a aprendre guitarra al carrer Casanova de Manresa a la botiga Sibelius. Després d'un parell d'anys iniciant-nos amb l'instrument de la guitarra, vam passar a l'escola musical Esclat del carrer Saclosa de Manresa un centre de referència a la comarca basat en la Pedagogia Musical Activa, on el final inequívoc era gaudir de la música. En aquesta escola vam romandre un parell d'anys més. 

Durant aquesta època d'adolèscencia em passava les hores tocant la guitarra elèctrica que m'havia deixat el meu oncle Fèlix (ell havia arribat a tocar amb un grup de música en l'època dels 60). La guitarra era una guitarra elèctrica blanca nacarada. Sempre m'havia dit que me la deixava mentre toqués, però si un dia em cansava li havia de tornar, ja que per a ell tenia un valor sentimental i la volia conservar.

A partir d'aquí vam tenir la idea de formar un grup musical, li vam arribar a posar el nom i tot, "Keops". Es rumorejava en l'àmbit musical manresà que un nou grup entraria en escena properament. Fins i tot vam sortir en una revista musical manresana de l'època, però mai vam arribar a actuar. Li vaig tornar la guitarra al meu tiet i fins aquí els intents amb el món de la música.

EL RETORN

Fent de mestre a l'escola Rossend Montané de Sant Pere Molanta (Olèrdola) i sobrepassant la cinquantena  en edat continuava sent un enamorat de la música i qualsevol excusa era bona per introduir-la a les noves generacions. Fent de mestre de català, utilitzava la música per a fer dictats, comprensions orals... Un dia una de les meves alumnes, Irene Alsina, em va dir que una de les cançons que havia posat  aquell dia, ella la sabia tocar a guitarra i que si podia tocar-la davant de tota la classe. Evidentment que la resposta va ser afirmativa i al poc la Irene amb la seva guitarra espanyola estava tocant davant de tota la classe. Al finalitzar la cançó li vaig demanar si em podia deixar la guitarra. Aquell moment on vaig tocar un parell de cosetes ràpides i despertant els aplaudiments de les meves alumnes i els meus alumnes em va fer molta alegria i il·lusió. Van passar els dies i la Irene em va comentar que s'havia comprat una guitarra elèctrica i un petit amplificador. Evidentment que la vaig convidar a portar la seva nova adquisició per deleitar-nos amb el que ella anava aprenent  com alumna a la botiga d'instruments de Vilafranca Tok Tok. La Irene ens va tocar alguna de les peces que ella anava aprenent, al veure aquella preciosa petita guitarra elèctrica vaig sucumbir a la petició de si me la deixava tocar i va ser llavors en aquells segons deslliçant els dits pel màstil i sentit el so de l'amplificador quan em va venir el record de la meva joventut. A l'arribar a casa li vaig dir a la meva dona l'Anna que m'anava a comprar el pack de guitarra i amplificador més barat del mercat. I a partir d'aquí fins avui que ja he entrat en la seixantena, la música s'ha convertit en el meu principal hobbie. M'agrada molt composar cançons. Per tant el meu retorn a la música ha sigut gràcies, sense ella saber-ho en el seu moment, a la Irene.