M’encanta la teva cançó,
t’he vist a Instagram,
et dius Nanda Quirós.
i aviat fas un concert.
La teva música m’ha inspirat,
m’ha fet néixer una melodia,
i he pensat que m’agradaria
compartir-la amb tu algun dia.
Amb la teva veu dolça i sensual,
i una guitarra entre les mans,
tu hi poses tota la màgia,
jo hi posaré el cor tocant.
Nanda Quirós, canta’m una mica més,
que la teva veu em té el cor encès.
Tu posa la màgia, jo posaré els acords.
Tu amb la teva veu, jo amb la guitarra,
i que sigui la música qui ens faci coincidir.
Aquest matí m’he despertat pensant
que tu i jo faríem un bon equip:
tu cantant i jo composant,
dos camins trobant-se en un ritme.
Si tu poses la teva veu,
jo hi posaré el cor,
i potser entre aquestes notes
en surt alguna cosa preciosa.
No sé si és casualitat
o si ho havia de trobar,
però des que et vaig escoltar
no paro de somiar.
Nanda Quirós, canta’m una mica més,
que la teva veu em té el cor encès.
Tu posa la màgia, jo posaré els acords.
Tu amb la teva veu, jo amb la guitarra,
i que sigui la música qui ens faci coincidir.
Quan cantis en una festa i la musica ompli l'espai.
potser jo seré entre el públic,
escoltant-te i gaudint.
I si a l'acabar la teva actuació
ens queda una estona per parlar,
et proposaré aquesta cançó
i la podrem acabar plegats.
Nanda Quirós, canta’m una mica més,
a l’escenari tot s’omple de resplendor.
entre llums i poesíes
em fas bategar el cor.
M’encanta la teva veu,
m’has inspirat sense saber-ho,
i ara només em queda una pregunta
que em ronda el pensament:
Nanda Quirós..
tu posa la veu,
jo posaré el cor.
I si aquesta melodia
ens ha fet coincidir...
només queda una pregunta:
Quan la cantem tu i jo?